P O S A ' T     L A     C A B R A !!

Quantes setmanes santes hem passat en tendes de campanya clavades a terres de Beseit mentre mos ficavem algo de menjar entre tanta cervesa… Quants sopars mos hem menjat a Horta, quantes parets d’Arnes escalades o passejos fins el cim de les Roques de Benet, a les gubies del parrisal… 

Això sí, amb el permís dels dies de platja de la Ràpita, l’Ampolla o el magnífic delta… 

Quantes excursions a la caça del rovelló pels infinits camins dels Ports, o sense necessitat de caçar res. Quantes vegades hem anat fins a les antenes, fins a la placeta rodona de baranes de fusta que ens permet veure, en dies clars, la illa de Mallorca… almenos, això ens han dit sempre.. tot i que no cal acollar tant, perquè on t’arriba la vista, encara que el dia no sigui clar del tot, és suficient per deixar-te atontadet…. bocabadat. 

I el riu? els qui hem tingut la oportunitat de medir-mos amb una patera o amb caiacs sabem lo gratificant que resulta, cremades solars a part… 

I el menjar? Ay ay ay! que anirem a la Ràpita a gaudir dels mil gustos del peix ben cuinat, dels llagostins a les mil maneres… o el xapadillo del delta, arròs negre o una fideuà d’acadèmia… Tot això regat amb vins de Batea o Gandesa, amb cafè i un pastisset, si pot ser, de Rasquera. 

Un ternasco al Mas de Barberans també et deixa molt útil per una bona migdiada i les paelles familiars al foc de llenya d’una dia de “muntanya” amb bany al “lago”, també et fan oblidar d’on treballes o quants diners deus al banc… 

Este és lo “mapamundi” ebrenc, on no em deixo de parlar d’una o dos coses, sinó de mil. Som gent que vivim en este raconet privilegiat de la biosfera, al primer món, a les terres de Catalunya per on passa el riu Ebre. A les Terres de l’Ebre. 

jacint subirats

Un intent de crear un petit simbol identificatiu i reivindicatiu de les Terres de l'Ebre.

Si, si, ja ho sé, la cabra que utilitzem com a símbol no és una espècie autòctona de les Terres de l'Ebre, hi ha molts altres llocs on la cabra hispànica hi habita.

La idea era buscar un símbol que fos alhora identificatiu i visualment reconeixible i graciós i que la mateixa gent s’encarregués de popularitzar-ho creant així un signe identificatiu més.

Catalans! si.. però ebrencs! amb tots els matisos que comporta néixer i viure en aquesta part de món privilegiada...

Pel seu disseny, el Jacint Subirats (autor), s’ha documentat be per tal de no mostrar algun tret de la cabra que no fos real. Li ha intentat donar un aspecte i una expressió simpàtica, però sòbria i robusta. Ni còmica ni de gran serietat.